La caponera Manresana

In 2017, a group of residents of La Floresta started a cooperative action aimed at facilitating the continuity of primary school students at the Cusmají school. It was about financing the transport in a caponera, of 4 young people aged 12/16 to the high school in Palacagüina. Now, they are asking us to be able to expand this initial number and move to 7/8 teenagers in the next 4 years. From the Manresa, we make this second caponera, La Manresana, possible. Can we count on you?

Progetto che sosteniamo

La Caponera Manresana project

Adolescent high school students from the community of Cusmají (Nicaragua)

It is a project that opens the door to the possibility that some of the teenagers between 12 and 16 years of age in the Cusmají community can continue studying. Without this project, abandonment is almost certain, due to the distance to the Palacagüina high school. Completing secondary school allows them the training they will need to break the dynamics of economic marginality and opening up the possibility of higher studies, bringing added value to their communities in the face of their social transformation. From the Comarca del Bages, we want to support the initial project of La Floresta, while making a second caponera possible. Achieving by 2025-2028, for 4 years, that a total of 7-8 boys and girls can go to high school and not be forced to work on coffee plantations or other unqualified jobs. We count on you!

Pubblicato il
03/11/2024

Pagina Web
https://sites.google.com/view/projecte-caponera/la-caponera-manresana

Progressi del Gruppo

Esteve Comellas Grau
Teaming Manager

04/11/2025 04:49 h

VISITA A PALACAGÜINA I CUSMAJÍ
El passat mes d’octubre, aprofitant l’estada a Nicaragua d’un grup de col·laboradors de la Caponera Manresana i la Caponera Florestana, ens vam desplaçar fins a Palacagüina per visitar la comunitat de Cusmají i fer el seguiment del projecte.
Aquesta visita ens va permetre conèixer de prop la realitat quotidiana de l’escola de primària de Cusmají, així com compartir una jornada amb mestres i alumnes. També vam tenir l’oportunitat de conèixer les noies i nois de l’institut, usuaris de les caponeres.
Us fem arribar una petita crònica de la visita:
Arribem a Palacagüina el dilluns 6 d’octubre i ens reunim amb la Meyling, directora de diverses escoles rurals de la zona, per concretar la visita a l’escola de Cusmají.
L’endemà, dimarts 7 d’octubre, fem el trajecte fins a l’escola amb la caponera de don Chepe, la mateixa que acompanya els alumnes usuaris de la caponera manresana.
El viatge amb la caponera ens permet constatar la duresa d’haver de recórrer el camí a peu, d’anada i tornada, tant a la temporada seca com a la de pluges. Són uns 10 km des de Cusmají fins a l’institut de Palacagüina, als quals cal afegir la distància que cada nen o nena ha de fer des de casa seva fins a la parada de la caponera —per a alguns, fins a 3 km més.
Cusmají és una comunitat humil, amb vivendes disperses.
En arribar a l’escola, ja veiem la il·lusió a les cares de les nenes i nens que esperen la nostra visita, especialment per l’activitat dels globus. Al principi es mostren tímids, però mica en mica es deixen anar, mostrant-se propers, contents i agraïts pels jocs, per l’atenció i per sentir-se mirats.
A l’hora de dinar, dues mares porten el menjar cuinat a casa i el reparteixen entre l’alumnat. El govern proporciona els aliments, i les famílies, per torns, els preparen a casa i els porten fins a l’escola.
Les mestres ens expliquen que abans es cuinava a la cuina del centre, però, com que actualment no està en condicions, les famílies han d’assumir aquesta tasca. Ho porten a peu, carregant els recipients de menjar al cap.
Som conscients dels pocs recursos de l'escola: "Se nos reventó la pelota y ahora no tenemos", "Les hice un tablero de ajedrez con chapas de botellas", “Nos faltan libros para practicar la lectura”.
De tornada a Palacagüina, anem a saludar les noies i nois usuaris de les caponeres, que acaben de sortir de l’institut i esperen per tornar a Cusmají. Es mostren tímids, però molt conscients i agraïts de tenir aquesta oportunitat. Ens expliquen els seus somnis i projectes de futur: un vol estudiar enginyeria, una altra vol aprendre anglès, alguns encara no ho tenen clar, i el més murri somia a ser futbolista.