La caponera Manresana

L’any 2017 un grup de veïns i veïnes de La Floresta va iniciar una acció de cooperació encaminada a facilitar la continuïtat a l'institut d'estudiants de primària de l’Escola de Cusmají. Es tractava de finançar el transport en una caponera, de 4 joves de 12/16 anys a l’institut de Palacagüina. Ara, ens demanen poder ampliar aquest nombre inicial i passar a 7/8 adolescents els pròxims 4 anys. Des de Manresa (Bages), fem possible aquesta segona caponera, La Manresana. Comptem amb tu?

Destinem la nostra recaptació a:

Projecte La Caponera Manresana

Estudiants adolescents de secundària de la comunitat de Cusmají (Nicaragua)

És un projecte que obre la porta a la possibilitat que alguns dels adolescents entre 12 i 16 anys de la comunitat de Cusmají puguin continuar estudiant. Sense aquesta iniciativa l’abandonament és gairebé segur, per la distància que hi ha fins l’institut de Palacagüina. Acabar la secundària els permet una formació que els serà necessària per trencar la dinàmica de marginalitat econòmica i obrint-se la possibilitat de fer estudis superiors, aportant a les seves comunitats un valor afegit de cara a la seva transformació social. Des de la Comarca del Bages, volem donar suport al projecte inicial de La Floresta, tot fent possible una segona caponera. Aconseguint de cara el 2025-2028 , durant 4 anys, que en total 7-8 noies-nois, puguin anar a l'institut i no es vegin abocats a treballar a les plantacions de cafè o altres feines sense qualificació. Comptem amb tu!

Publicat el
03/11/2024

Pàgine web:
https://sites.google.com/view/projecte-caponera/la-caponera-manresana

Avenços del Grup

Esteve Comellas Grau
Teaming Manager

04/11/2025 04:49 h

VISITA A PALACAGÜINA I CUSMAJÍ
El passat mes d’octubre, aprofitant l’estada a Nicaragua d’un grup de col·laboradors de la Caponera Manresana i la Caponera Florestana, ens vam desplaçar fins a Palacagüina per visitar la comunitat de Cusmají i fer el seguiment del projecte.
Aquesta visita ens va permetre conèixer de prop la realitat quotidiana de l’escola de primària de Cusmají, així com compartir una jornada amb mestres i alumnes. També vam tenir l’oportunitat de conèixer les noies i nois de l’institut, usuaris de les caponeres.
Us fem arribar una petita crònica de la visita:
Arribem a Palacagüina el dilluns 6 d’octubre i ens reunim amb la Meyling, directora de diverses escoles rurals de la zona, per concretar la visita a l’escola de Cusmají.
L’endemà, dimarts 7 d’octubre, fem el trajecte fins a l’escola amb la caponera de don Chepe, la mateixa que acompanya els alumnes usuaris de la caponera manresana.
El viatge amb la caponera ens permet constatar la duresa d’haver de recórrer el camí a peu, d’anada i tornada, tant a la temporada seca com a la de pluges. Són uns 10 km des de Cusmají fins a l’institut de Palacagüina, als quals cal afegir la distància que cada nen o nena ha de fer des de casa seva fins a la parada de la caponera —per a alguns, fins a 3 km més.
Cusmají és una comunitat humil, amb vivendes disperses.
En arribar a l’escola, ja veiem la il·lusió a les cares de les nenes i nens que esperen la nostra visita, especialment per l’activitat dels globus. Al principi es mostren tímids, però mica en mica es deixen anar, mostrant-se propers, contents i agraïts pels jocs, per l’atenció i per sentir-se mirats.
A l’hora de dinar, dues mares porten el menjar cuinat a casa i el reparteixen entre l’alumnat. El govern proporciona els aliments, i les famílies, per torns, els preparen a casa i els porten fins a l’escola.
Les mestres ens expliquen que abans es cuinava a la cuina del centre, però, com que actualment no està en condicions, les famílies han d’assumir aquesta tasca. Ho porten a peu, carregant els recipients de menjar al cap.
Som conscients dels pocs recursos de l'escola: "Se nos reventó la pelota y ahora no tenemos", "Les hice un tablero de ajedrez con chapas de botellas", “Nos faltan libros para practicar la lectura”.
De tornada a Palacagüina, anem a saludar les noies i nois usuaris de les caponeres, que acaben de sortir de l’institut i esperen per tornar a Cusmají. Es mostren tímids, però molt conscients i agraïts de tenir aquesta oportunitat. Ens expliquen els seus somnis i projectes de futur: un vol estudiar enginyeria, una altra vol aprendre anglès, alguns encara no ho tenen clar, i el més murri somia a ser futbolista.