La caponera Manresana

En 2017 un grupo de vecinos y vecinas de La Floresta inició una acción de cooperación encaminada a facilitar la continuidad en el instituto de estudiantes de primaria de la escuela de Cusmají. Se trataba de financiar el transporte en una caponera, de 4 jóvenes de 12/16 años al instituto de Palacagüina. Ahora, nos piden poder ampliar ese número inicial y pasar a 7/8 adolescentes en los próximos 4 años. Desde Manresa (Bages), hacemos posible esta segunda caponera, La Manresana. ¿Contamos contigo?

Destinamos la recaudación a:

Proyecto La Caponera Manresana

Estudiantes adolescentes de secundaria de la comunidad de Cusmají (Nicaragua)

Es un proyecto que abre la puerta a la posibilidad de que algunos de los adolescentes de entre 12 y 16 años de la comunidad de Cusmají puedan seguir estudiando. Sin esta iniciativa el abandono es casi seguro, por la distancia que existe hasta el instituto de Palacagüina. Acabar la secundaria les permite una formación que les será necesaria para romper la dinámica de marginalidad económica y abriéndose la posibilidad de realizar estudios superiores, aportando a sus comunidades un valor añadido de cara a su transformación social. Desde Manresa (Bages), queremos apoyar el proyecto inicial de La Floresta, haciendo posible una segunda caponera. Consiguiendo de cara al 2025-2028, durante 4 años, que en total 7-8 chicas-chicos, puedan ir al instituto y no se vean abocados a trabajar en las plantaciones de café u otros. ¡Contamos contigo!

Publicado el
03/11/2024

Página web:
https://sites.google.com/view/projecte-caponera/la-caponera-manresana

Actualizaciones

Esteve Comellas Grau
Teaming Manager

04/11/2025 04:49 h

VISITA A PALACAGÜINA I CUSMAJÍ
El passat mes d’octubre, aprofitant l’estada a Nicaragua d’un grup de col·laboradors de la Caponera Manresana i la Caponera Florestana, ens vam desplaçar fins a Palacagüina per visitar la comunitat de Cusmají i fer el seguiment del projecte.
Aquesta visita ens va permetre conèixer de prop la realitat quotidiana de l’escola de primària de Cusmají, així com compartir una jornada amb mestres i alumnes. També vam tenir l’oportunitat de conèixer les noies i nois de l’institut, usuaris de les caponeres.
Us fem arribar una petita crònica de la visita:
Arribem a Palacagüina el dilluns 6 d’octubre i ens reunim amb la Meyling, directora de diverses escoles rurals de la zona, per concretar la visita a l’escola de Cusmají.
L’endemà, dimarts 7 d’octubre, fem el trajecte fins a l’escola amb la caponera de don Chepe, la mateixa que acompanya els alumnes usuaris de la caponera manresana.
El viatge amb la caponera ens permet constatar la duresa d’haver de recórrer el camí a peu, d’anada i tornada, tant a la temporada seca com a la de pluges. Són uns 10 km des de Cusmají fins a l’institut de Palacagüina, als quals cal afegir la distància que cada nen o nena ha de fer des de casa seva fins a la parada de la caponera —per a alguns, fins a 3 km més.
Cusmají és una comunitat humil, amb vivendes disperses.
En arribar a l’escola, ja veiem la il·lusió a les cares de les nenes i nens que esperen la nostra visita, especialment per l’activitat dels globus. Al principi es mostren tímids, però mica en mica es deixen anar, mostrant-se propers, contents i agraïts pels jocs, per l’atenció i per sentir-se mirats.
A l’hora de dinar, dues mares porten el menjar cuinat a casa i el reparteixen entre l’alumnat. El govern proporciona els aliments, i les famílies, per torns, els preparen a casa i els porten fins a l’escola.
Les mestres ens expliquen que abans es cuinava a la cuina del centre, però, com que actualment no està en condicions, les famílies han d’assumir aquesta tasca. Ho porten a peu, carregant els recipients de menjar al cap.
Som conscients dels pocs recursos de l'escola: "Se nos reventó la pelota y ahora no tenemos", "Les hice un tablero de ajedrez con chapas de botellas", “Nos faltan libros para practicar la lectura”.
De tornada a Palacagüina, anem a saludar les noies i nois usuaris de les caponeres, que acaben de sortir de l’institut i esperen per tornar a Cusmají. Es mostren tímids, però molt conscients i agraïts de tenir aquesta oportunitat. Ens expliquen els seus somnis i projectes de futur: un vol estudiar enginyeria, una altra vol aprendre anglès, alguns encara no ho tenen clar, i el més murri somia a ser futbolista.