Els Gats del Barri dels Gats

PRESENTEM ELS GATS DEL BARRI:

Sóc el Pirata!! Una de les estrelles del barri!!

Vaig perdre la cua poc després de néixer, possiblement ja estava trencada, suposo que això em va impedir comunicar-me com cal, els gats aixequem la cua perquè altres gats ens ensurin o per demostrar confiança en les persones, una confiança que per cert mai vaig tenir. Poc després, cuan tenia sis mesos, em van donar un cop molt fort a l'ull dret, el globus ocular es va anar assecant i retraient dins de la conca, mai ho vaig perdre del tot i aflorava en part, desorbitat i sense vida, envoltat de pus o moc, de manera que les meves possibilitats de caure bé a la gent van disminuir encara més y em vaig tornar esquerp i desconfiat. A més a més, sóc un gat negre. Be… la veritat és que en poc temps m'havia convertit en una pobra bèstia mutilada que malvivia privada de la més mínima mostra d'afecte, i com un ésser contrafet, els nens m'assenyalaven i els adults apartaven la mirada al meu pas.

L'ull em produïa contínues infeccions i el meu estat d'ànim i qualitat de vida no eren bons, sort que sóc dur i vaig poder aguantar tot aquell temps, fins que un bon dia, un senyor que ens donava menjar, em va enganyar i em va ficar a una gàbia. No sabia que passava, però em van portar a un lloc molt estrany on unes noies em van posar una injecció i em vaig adormir, quan vaig despertar estava en un altre lloc, encara més estrany, on vaig poder reposar i recuperar-me. M'havien operat l'ull. Ja no sentia dolor.

Després de l'operació em vaig retirar al Carreró i em vaig posar fort. Allà tinc un deixeble que es diu Piratín, és molt més jove que jo i també està borní. M'agradaria que algun dia els humans el portessin també a ell al veterinari i tingui la mateixa sort que jo.

Sóc el Pirata!! Un dels gats amb més sort del barri! Us demano ajuda per poder ajudar als gats de la meva comunitat ‍⬛

×

Comparte

PRESENTEM ELS GATS DEL BARRI!

La Mala és una gata siamesa que de joveneta vivia al pati o terrassa d'algun veí del barri que un bon dia va decidir deixar-la al carrer perquè s'havia quedat prenyada. Es va refugiar al Castell i allà va tenir la seva primera ventrada. Després es va traslladar a la Plaça on hi havia menjar. Els cadellets naixien sempre sans i bonics, i de fet, alguns dels gats més bells del barri són filles i fills de la Mala, que, per cert, no era “mala”, no ho era amb les persones, però paria dues o tres vegades a l'any i necessitava molt menjar, així que posava ferms a la resta de gats quen era l'hora de dinar y els feia tots de banda amb un esbufec, o si no, els posava la urpa damunt del cap mentre ella menjava.

Però tot i així, es deteriorava molt. Massa esforç parir i alimentar tant gatet. O estava prenyada o molt prima i exhausta.

Per fi un dia la van esterilitzar i el pel el va tornar a lluir, es va engreixar i es va posar molt maca, fins que finalment un veí la va acollir. Ara a la nit dorm a cobert i pel dia passeja per la Plaça o reposa a la vorera amb aire senyorial, de dama d'alt llinatge, orgullosa de ser la progenitora de bona part dels gats de la Plaça.

Moraleja: si un gat és teu, esterilitza'l… i si no és teu, també.

×

Comparte