The Gatlovers

Fa mesos que no escric, però l'activitat continua, clar! Ja fa anys que acullo només el que puc atendre jo sola a casa. Ara tinc acollits 3 gats: el Wilfred, la Bruna i la Patty.

La Bruna és una gata que va entrar a la trampa accidentalment i que ja es va quedar a casa. És una gata que no té dents i la vida al carrer és impossible. No es deixa tocar, però es deixa estimar a la seva manera :) Està en adopció encara que té el cor robat a la Carme (la persona que cuida els gats quan jo soc fora). La millor cangur del món, per cert.

La Patty és una gata que va arribar a casa l'estiu de l'any passat. És una gata molt i molt poruga. Vivia al carrer a Sabadell. Es va quedar embarassada i van atropellar el seu cadell. Ella anava cada dia allà on l'havien atropellat i corria un risc enorme a la carretera, de manera que una persona la va capturar i va acabar a casa meva. Teníem l'esperança que es pogués socialitzar, però ara per ara el camí no és gens fàcil. Ella viu tranquil·la i segura a casa meva. Veiem si més endavant trobo una família que la pugui adoptar i entendre.

I per acabar tinc el Wilfred. Un gat amb tots els problemes de salut que es puguin tenir. Va arribar ple de cucs i amb un asma important. Li vam fer una vacuna que sembla tenir molt bon resultat. La vacuna triga mesos a ser efectiva, però ara ja porta 10 dosis i ha millorat molt. Té crisis puntuals... però està prou bé. Cal afegir que també és diabètic a causa de l'elevat consum de cortisona oral. La cortisona sempre acaba espatllant alguna cosa... és complicat trobar un equilibri. Ara ja fa 3 mesos que vam canviar la cortisona per la ciclosporina, amb la possibilitat que la diabetis remeti.

Comentar que el tractament del Wilfred em representa 200€ mensuals: Senvelgo 105€, Ciclosporina 65€ i part proporcional de la vacuna 30€. Tot això a banda del pinso, que també ha de ser veterinari perquè el sobrepès és un factor greu en el seu quadre clínic.

Vaja, que no m'ho posa fàcil! Ara sí, el Wilfred és un gat EXTRAORDINARI. És AMOR (en majúscules). Ja fa temps que vaig decidir que es quedaria a casa per sempre. No puc donar en adopció un gat amb tants problemes. Jo ja conec cada gest i cada mirada per poder tractar-lo, i han hagut de passar molt mesos i moltes visites veterinàries per arribar a aquest punt.

Doncs bé, volia actualitzar una mica, perquè jo continuo fent feina en la mesura que puc i m'agrada explicar-vos que cada euro que rebo està carregat de sentit.

Moltes gràcies per seguir amb el vostre suport :) Una abraçada, Isabel

Comparte